Skip to main content

Per què mengem el que mengem?

Què entenem per alimentació saludable? i sostenible?

L’alimentació saludable es defineix com aquella que és suficient, equilibrada, variada i segura, però també adaptada al comensal, a l’entorn i és, sobretot, sensorialment satisfactòria. Tant infants com adults mengem evidentment per nodrir-nos, però també per altres motius igualment importants com la satisfacció i el plaer que ens proporciona menjar, com també per motius d’identificació social, cultural i/o religiosa. A la llarga, és el conjunt d’aquests motius que configuren el comportament alimentari i que poden repercutir en l’estat de salut de la persona.

A menjar s’aprèn menjant, així doncs, encara que la teoria és bàsica per començar, el secret està en la pràctica. La teoria ens diu, entre altres qüestions, que L’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomanen que l’energia consumida per un individu al llarg del dia es distribueixi segons aquests percentatges: 45-60% hidrats de carboni, 20-35% greixos i un 10-15% proteïnes. I des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), ens recomanen les racions de cada grup d’aliments que hem de distribuir setmanalment. La pràctica ens ensenya a adaptar el consum d’aquests aliments a les necessitats dels infants. Menjar saludable és posar en pràctica una teoria validada pels organismes competents.

D’altra banda, cal alimentar-se de forma sostenible i això vol dir que aquesta alimentació, a més de ser saludable per nosaltres, ho ha de ser pel planeta: ha de ser sostenible econòmica, socialment i ambientalment. Cal tenir en compte l’origen, el mètode de producció, de transformació i de transport d’un aliment, a més de les condicions laborals de les persones que els fan possibles.

Font 1 (EFSA)
Font 2 (EFSA)
Font 3 (EFSA)

Quantitats

L’ASPCAT fa recomanacions als menjadors escolars sobre les quantitats orientatives de cada aliment que un infant ha d’ingerir segons la seva franja d’edat durant l’àpat de migdia.

En el document que us enllacem hi trobareu una taula amb els intervals de gramatges en cru segons tipologia d’aliment i edat. A Osona tenim en compte la quantitat més elevada de cada interval per a preparar els àpats de menjador.

Quina és la proposta dels menjadors escolars d’Osona?

Els menús que avui es serveixen a 36 escoles d’Osona a través de la gestió mancomunada pel Consell Comarcal d’Osona , ofereixen unes propostes de menú que segueixen les recomanacions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i que queden recollides a la Guia per famílies i escoles (Edició 2020), L’Alimentació saludable en l’etapa escolar. 

Les recomanacions de consum més importants són les següents:

  • Incrementar l’ús de verdures i fruita fresca i de temporada.
  • Incrementar el consum de llegums segons:
    • Consumir llegums entre 2 i 4 vegades a la setmana (entre 1 i 2 vegades de primer plat i entre 1 i 2 vegades de segon plat).
    • Dels 20 àpats que es contemplen en un mes1, els llegums han d’aparèixer en almenys 12 propostes (6 vegades de primer i 6 vegades de segon plat).
  • Ajustar la ingesta de proteïna animal segons:
    • Consumir ou una vegada a la setmana com a segon plat.
    • Consumir peix una vegada a la setmana com a segon plat (alternar blanc i blau).
    • Consumir carn entre 1 i 2 vegades a la setmana com a segon plat.
      • Consumir carn blanca entre 1 i 2 vegades a la setmana
      • Consumir carn vermella entre 0 i 1 vegada a la setmana i màxim 3 vegades al mes
    • Dels 20 àpats mensuals, la carn pot aparèixer en com a màxim a 6 propostes de segon plat.
  • Diversificar i incrementar l’ús de cereals integrals:
    • De cada dues vegades que hi ha pasta, almenys una en versió integral.
    • De cada dues vegades que hi ha arròs, almenys una en versió integral.
  • Utilitzar oli d’oliva verge extra per amanir i cuinar
1 es compta un mes com a quatre setmanes i, per tant, inclou 20 àpats de migdia.

En relació amb les propostes gastronòmiques, els menús i alguns dels ingredients utilitzats, contemplen dos aspectes igualment importants: 

  • El patrimoni culinari i gastronòmic propi del territori. En són exemples l’ús d’ingredients propis del nostre territori (cansalada pebrada, pilotilles amb tela) i elaboracions que formen part de la cuina catalana popular (trinxat de patata i col, escudella barrejada, fideus a la cassola, verdura i llegums bullits i amb oli d’oliva, etc.). 
  • La diversitat de cultures alimentàries que conviuen al nostre territori. La població i per tant, l’alimentació és cada cop més global, s’inclouen algunes elaboracions o ingredients que formen part d’altres territoris i/o cultures alimentàries en les propostes d’àpat.